Roma 2012 - XTEC

Roma 2012 - XTEC

Guia del viatge a Roma 2n batxillerat mar 2012 Els teus edificis, les teves imatges, les paraules gravades Deessa Roma Breu histria de Roma, ab urbe condita Roma s una ciutat fundada fa ms de 2700 anys. Al llarg de la seva histria ha estat la seu de lEstat rom, litali i de lEsglsia Catlica. A mitjans del segle VIII aC els set poblats que ocupaven els set turons de la ciutat van decidir unir-se i formar una entitat urbana comuna. Segons la llegenda va ser Rmul (descendents dEnees) el responsable de la seva fundaci. Lloba capitolina Al s. VII la ciutat fou conquerida pels etruscs. La famlia Tarquina va governar-la fins Tarquini el Superb, el seu despotisme va provocar el 509 aC un aixecament dels romans que expulsaran els monarques etruscs i iniciaran el perode de la Repblica Romana.

Durant lpoca republicana la mxima autoritat ser exercida pel Senat i els cnsols, elegits anualment pels ciutadans romans. En moments de crisi es nomenava un dictador. En aquesta poca Roma va dominar la resta de la Pennsula Itlica i el Mediterrani occidental. A lentorn de lany 44 aC Csar ja havia aconseguit un gran prestigi i un enorme poder, per va ser assassinat deixant les bases per instaurar un sistema monrquic. Lany 27 aC August (nebot-nt de Csar) es va convertir en el primer emperador de Roma. En lpoca imperial Roma assoleix la seva expansi mxima, dominant la totalitat del Mediterrani i bona part dEuropa. Roma va passar a ser la ciutat ms prspera del mn conegut. Al segle I dC els ensenyaments de Jess van arribar fins a la mateixa capital de lImperi, la tradici diu que van ser els apstols Pere i Pau els encarregats de difondre el cristianisme . Els seus seguidors eren considerats com a perillosos per lImperi ja que no reconeixien la divinitat dels emperadors. Deessa Roma Breu histria de Roma, ab urbe condita Tot i les persecucions, la comunitat cristiana va anar creixent a la ciutat, fins a tal punt que el 313 lemperador Constant va garantir la llibertat de culte dels cristians sorden la construcci de la primera baslica cristiana sobre la tomba de Sant Pere. Sant Pere havia estat el primer bisbe rom, els seus successors quasi sempre han continuat exercint el seu immens poder espiritual i temporal des de Roma. Desprs duna llarga

crisi, el 476 el guerrer germnic Odoacre va expulsar del poder a lltim emperador rom, Rmul. La ciutat va quedar reduda a uns pocs milers de persones. A linici de lEdat Mitjana la major part dels monuments romans es van convertir en runes. Representaci de Roma a un mapa medieval Lemperador Constant Els segles VIII i IX la creixent importncia dels papat va anar fent reviure la ciutat, per al mateix temps aquesta va patir una gran quantitat dinvasions que van comportar el seu empobriment. Tan difcils es van posar les coses que el papat es va haver de traslladar a Aviny sota la protecci dels reis francesos.

Breu histria de Roma, ab urbe condita s a partir del segle XV que els papes tornen a residir a Roma i Nicolau V decideix transformar la ciutat i posar-la a lalada del papat. Els ideals clssics del Renaixement van inspirar artistes i arquitectes com Miquel ngel, Bramante, Rafael i Cellini en la construcci i decoraci dels palaus i les esglsies de la nova Roma. Al s XVI lEsglsia Catlica havia acumulat una gran quantitat de riqueses, una part delles van ser destinades a la construcci de grans monuments, edificis i fonts. Era important destacar la grandesa del catolicisme enfront dels protestants, s el que sanomena esperit de la Contrarreforma. Lestil Barroc neixer daquest esperit i els artistes ms notables que treballaran a la ciutat seran Bernini i Borromini. Cpula del Vatic Durant el domini de Napole, Itlia gaudir dun breu temps dunitat, per el 1815 ser un altre cop dividida en petits estats. Durant els 50 anys segents Mazzini i Garibaldi van lluitar per crear una Itlia unificada i independent. Tot i que el papat, que dominava Roma, shi va resistir, el 1870 les tropes nacionalistes ocuparan la ciutat i es convertir en la nova capital de la Itlia unificada, Vctor Manuel II ser el seu primer rei. Desprs de la II Guerra

Mundial Itlia es convertir en una repblica i Roma en una gran metrpoli europea. Les rutes Dimarts 27 Mat Viatge i desplaamet a lhotel Tarda Vespre CENTRE HISTRIC Piazza Spagna Panteon San Luigi dei Francesi Fontana di Trevi SantIgnzio Santa Maria Sopra Minerva Piazza Navona Campo dei Fiori Dimecres 28 Mat ROMA IMPERIAL Fori Imperiali Colosseo San Clemente al Laterano San Pietro in Vincoli Campidoglio Colonna Traiana

Migdia tarda ROMA BARROCA Palazzo Barberini San Carlo Santa Maria della Vittoria Galleria Borghese Les rutes Dijous 29 Divendres 30 ROMA PALEOCRISTIANA Mat ROMA RENAIXENTISTA Musei Vaticani Basilica e Piazza di San Pietro Mat Catacombe di San Sebastiano Fosse Ardeatine Via Appia Tarda Santa Maria in Cosmedin

Santa Cecilia in Trastevere Isola tiberina San Francesco a Ripa Vespre Sopar al Trastevere Migdia Ara Pacis Tarda Viatge de tornada a Barcelona Ruta del dia 27 Tarda Vespre CENTRE HISTRIC Piazza Spagna s una de les places ms famoses de Roma. El nom li ve pel fet que va ser regalada per Ferran el Catlic. A la plaa destaquen l'ambaixada espanyola davant del Vatic, la seu de l'Orde de Malta i la coneguda escalinata que puja fins a l'esglsia de la Trinit dei Monti. Just al centre hi podem trobar la famosa Fontana della

Barcaccia, d'un Barroc primerenc, esculpida per Pietro Bernini i el seu fill, Propaganda Fidei propietat de la Santa Seu, hi ha la columna de la Immaculada Concepci, que s'hi va aixecar dos anys desprs de la proclamaci del dogma, el 1856. Fontana di Trevi Milers de turistes sagrupen al seu entorn i tiren monedes dins laigua com mana la tradici i la can. Es tracta dun gran escenari barroc creat per Nicola Salvi el 1762. Les figures centrals sn Nept i dos tritons. Un dells lluita amb un cavall mar, mentre laltre subjecta un altre cavall sense dificultat. Tots dos cavalls simbolitzen les dues cares dels oceans. En altres temps el lloc que ocupa la Fontana era el final de laqeducte Aqua Virgo, construt el 19 aC. Es diu que si tires una moneda a laigua, tornars a Roma. Ruta del dia 27 Tarda Vespre CENTRE HISTRIC Tempio di Adriano Les columnes de lantic temple dedicat a lEmperador Adri (145 aC) es poden contemplar en un edifici del segle XVII que

havia estat la seu de la duana papal i que avui s la Borsa de Roma. Les onze columnes cornties que es conserven decoraven lala nord del temple. Tamb es visible el mur del darrera i part del sostre del prtic. SantIgnazio Lesglsia va ser construda el 1626 per honorar a Sant Ignasi de Loyola, fundador de la Companyia de Jess, lordre religiosa que millor va encarnar lesperit de la Contrarreforma. En el seu interior els marbres, daurats, estucs i pedres precioses contribueixen a donar una atmosfera fascinant. Lesglsia t planta de creu llatina. Andrea Pozzo va pintar un gloris sostre barroc dedicat a Sant Ignasi. Pantheon Aquest temple del 128 dC fou dedicat a totes les divinitats romanes i es va convertir en esglsia durant lEdat Mitjana. El prtic rectangular de lentrada oculta una immensa cpula, la bellesa de la qual noms es pot apreciar des de linterior. Laltura i lamplada de lespai interior sn idntics: 43,3 m. Es configura aix un espai perfectament esfric. Lcul s lnica entrada de llum de ledifici. Aquesta meravella esttica es deu a la iniciativa de lemperador Adri que el va fer projectar per substituir un temple anterior construt per Marc Vipsani Agrippa, general dAugust. Dintre es poden veure els sepulcres de Rafael i dels reis de la Itlia moderna.

Ruta del dia 27 Tarda Vespre CENTRE HISTRIC Pulcino della Minerva Santa Maria sopra Minerva Aquesta extica escultura s fruit de la imaginaci de Bernini, lobelisc egipci es va trobar a unes excavacions i lelefant es va afegir el s. XVII. Lelefant s smbol de la intelligncia i la pietat, encarna les virtuts sobre les quals sha de recolzar lautntica saviesa cristiana. San Luigi dei Francesi En aquesta esglsia nacional francesa hi ha enterrats illustres francesos morts a Roma. Per el que s ms important sn les tres obres de Caravaggio que cont. Sn lanomenat cicle de Sant Mateu, les primeres tres obres religioses daquesta figura del barroc: La Crida de Sant Mateu, El

Martiri de Sant Mateu i Sant Mateu i lngel, pintades entre 1597 i 1602. La primera versi daquesta ltima pintura va ser refusada perqu en aquella poca es va considerar exageradament naturalisme.. Ruta del dia 27 Tarda Vespre CENTRE HISTRIC Piazza Navona Els ciments dels edificis situats a lentorn daquesta plaa oval eren les restes del que havia estat lestadi de Domici. Avui la plaa t un aspecte teatral on domina el Barroc. Destaquen les faanes del Palazzo Pamphilj, la Chiesa Nuova, SantAgnese in Agone i la Fontana dei Quatri Fiumi. Aquesta ltima va ser un encrrec del papa Innocenci X a Bernini. En aquesta font podem observar una pirmide rocosa sobre la qual saixeca lobelisc i la representaci dels quatre grans rius coneguts en aquell moment: Ganges, Danubi, Nil i Plata. Fou inaugurada el 1651. A un costat de la plaa s'aixeca SantAgnese, aquesta esglsia sembla que es va construir on hi havia un antic

prostbul on Santa Agns va ser obligada a despullar-se en pblic i renunciar a la seva fe. A la cripta hi ha un relleu on es mostra el miracle del creixement del seu cabell que va tapar-li tot el cos. Ledifici el va acabar el fams arquitecte barroc Borromini que va construir una faana cncava per realar la cpula. Campo dei Fiori Actualment s un espai dedicat a mercat tradicional i a pizzeries, per antigament havia estat un prat situat davant del teatre de Pompeia. Al centre de la plaa hi ha una esttua de Giordano Bruno, un dels grans filsofs del Renaixement condemnat a la foguera per heretge. Ruta del dia 28 Mat ROMA IMPERIAL 9. Frum Imperial

15. Circ Mxim 16. Mont Palat 17. Temple dHeliogbal 18. Temple de Venus i Roma 21. Temple del div Claudi 22. Arc de Constant

23. Cols de Ner 25. Escola de gladiadors 26. Termes de Tit Fori Imperiali El Frum constitua el centre de la vida poltica, comercial i judicial de lantiga Roma. Els edificis ms grans eren les basliques, on sexposaven els casos legals. Des del Capitoli es pot veure la Via Sacra, per la qual circulaven les processons religioses i triomfants. Tota aquesta zona estava mig enterrada fins el s. XVIII. Ruta del dia 28 Mat Colonna Traiana Aquesta elegant columna va ser inaugurada per Traj el 113 dC i commemora les seves dues campanyes a Dcia. La seva altura s de 40 m. Disposades en espiral des

de la base hi ha detallades vries escenes de les campanyes militars. Hi ha petites finestres que permeten illuminar lescala interior en espiral. Quan lemperador Adri va morir, les seves cendres, juntament amb les de la seva dona, van estar dipositades a la base de la columna. Lesttua de Traj estava dalt de la columna fins que el 1587 va ser reemplaada per una de Sant Pere. Quina lluita de smbols! Campidoglio El temple dedicat a Jpiter al Capitoli constitua el centre del mn rom. El tur i el temple van passar a simbolitzar lautoritat a Roma com a caput mundi, cap del mn, el concepte de capital deriva de la paraula capitolium, un dels set turons de Roma. Al llarg de la histria el Campidoglio sha mantingut com a centre del govern municipal. Una amplia escala (la Cordonata) puja fins lespectacular plaa, obra de Miquel ngel. Aqu podem trobar els museus capitolins i les oficines de lalcalde de Roma, aix com l'esttua eqestre de lemperador Marc Aureli.

ROMA IMPERIAL Ruta del dia 28 Mat ROMA IMPERIAL Colosseo s el ms gran amfiteatre de Roma. Vespasi el va fer construir el 72 d.C. en els terrenys del palau de Ner, la Domus Aurea. Shi desenvolupaven les lluites a mort de gladiadors i lluites entre animals salvatges. Tenia cabuda per a 55.000 espectadors i comptava amb un sistema molt gil daccs al recinte. Arco di Constantino s un arc de triomf de tres obertures (amb un pas central

flanquejat per dos passos laterals ms petits). Fou dedicat pel Senat per commemorar la victria de l'emperador rom Constant contra Maxenci a la batalla del Pont Milvi i inaugurat oficialment el 315. L'arc est construt amb carreus de marbre blanc de diverses qualitats i amb blocs de pedra reciclats de monuments ms antics. Ruta del dia 28 Mat ROMA IMPERIAL Sant Pietro in Vincoli La baslica va ser construda a la meitat del segle V per guardar la relquia de les cadenes amb qu van lligar a Sant Pere durant el seu empresonament a Jerusalem. Segons conta la llegenda, l'emperadriu Eudxia (esposa de l'emperador Valentini III) va oferir les cadenes com a regal al papa Lle I. Quan aquest les va comparar amb les cadenes del primer empresonament de Sant Pere a la Pres Mamertina a

Roma, les dues cadenes es van unir miraculosament. A l'interior de la baslica shi troba el Moiss de Miquel ngel, finalitzat el 1515 i originriament concebut com a part de la tomba del papa Juli II junt amb 47 esttues ms i que shavia de collocar sota la volta de la cpula de Sant Pere del Vatic. Desprs de la mort del papa el projecte es redu considerablement. San Clemente al Laterano Aquesta baslica del s. XII i dedicada al tercer successor de Sant Pere, va ser construda damunt duna esglsia del s. VI que, al mateix temps, havia estat edificada damunt duna casa romana del s. I, on hi havia un temple dedicat a Mitra, que encara es conserva. Al visitar-la podrem viatjar, doncs, per la llarga histria de Roma. Ruta del dia 28 Tarda San Carlo alle Quattro Fontane Dissenyada per Francesco Borromini (1599-1677), s una de les peces mestres de l'arquitectura Barroca. A la faana daquesta petita esglsia

Borromini mostra una organitzaci dinmica del volum amb les formes cncaves i convexes. Al seu interior una cpula oval recorda un rusc dabelles. Lefecte ptic que creen els cassetons, cada cop ms petits i realitzats amb una perspectiva forada s un altre dels exemples clars de la genialitat de Borromini. Palazzo Barberini Aquest palau, un dels ms imponents i significatius del perode Barroc, va ser iniciat el 1625 per Carlo Maderno ajudat per Borromini, i va ser acabat el 1633 per Gian Lorenzo Bernini, a qui es deu la faana del prtic coronat per una doble galeria tancada, flanquejada per vistoses finestres. De Bernini ns tamb l'escalinata i de Borromini l'escala ellptica sota el prtic. L'edifici s la seu de la Galleria que comprn una collecci de pintura dels segles XIII al XVIII. En lactualitat presenta una exposici temporal

dedicada al pintor barroc Guercino. ROMA BARROCA Ruta del dia 28 Tarda Santa Maria della Vittoria Va ser construda per Carlo Maderno. El seu interior s un dels exemples ms elaborats de decoraci barroca a Roma, els seus sostres i parets sn plenes de dibuixos i escultures. Lobra ms coneguda de la esglsia es l'xtasi de Santa Teresa de Bernini, la pea central de la capella sepulcral del Cardenal Cornaro. Galleria Borghese La Galleria Borghese s un museu d'art situat als jardins de Villa Borghese, a Roma. Dins de l'anomenada riquesa artstica de la ciutat, s un dels museus essencials L'edifici de la Galleria es troba enclavat en els jardins de Villa Borghese, i el conjunt conformava anteriorment la Villa Borghese Pinciana, propietat de la famlia homnima. La Galleria Borghese conserva una part substancial de la collecci Borghese de pintura, escultura i antiguitats, la

qual va ser iniciada pel cardenal Scipione Borghese (1576-1633), nebot del papa Pau V. Scipione Borghese va ser el primer mecenes de Bernini i un vid colleccionista de l'obra de Caravaggio, per aix tots dos artistes es troben extensament representats al museu. A ms, exhibeix obres destacables d'altres autors com Amore sacro i amore profano, de Tizi, L'enterrament de Crist, de Rafael Sanzio i notables treballs de Peter Paul Rubens, Agnolo Bronzino i Federico Barocci. ROMA BARROCA Ruta del dia 28 Tarda Escultures destacades de la Galleria Borghese ROMA BARROCA Ruta del dia 28 Tarda

Pintures destacades de la Galleria Borghese ROMA BARROCA Ruta del dia 29 Mat ROMA PALEOCRISTIANA Catacombe di San Sebastiano Aquestes catacumbes romanes constitueixen un dels pocs cementiris dels primers cristians que romanen accessibles (dels quatre pisos originals el primer est gaireb destrut completament). Des de la baslica primitiva, d'arquitectura paleocristiana, es baixa per una escala a les galeries subterrnies on hi ha diversos cubicles. Els ms importants guarden unes pintures, de finals del segle IV, del cubicle de Jons, el cicle del qual s representat en quatre escenes. Pel mateix nivell s'arriba a la Cripta de Sant Sebasti amb un altar de taula (encara queden algunes restes de la base) i el bust de Sant Sebasti atribut a Bernini.

Fosse Ardeatine Aquestes fosses sn testimoni de la carnisseria duta a terme el 24 de mar de 1944 per les tropes d'ocupaci de lAlemanya nazi a Roma, en la qu van ser assassinats 335 civils italians. La carnisseria de las Fosses Ardeatines fou una represlia nazi, ordenada personalment per Hitler, arrel dun atac del grup partis GAP (Gruppi d'Azione Patriottica) a la Via Rasella de Roma el 23 de mar de 1944. Quina barbrie! Ruta del dia 29 Tarda ROMA PALEOCRISTIANA Bocca della Verit La Boca de la Veritat s una antiga mscara de marbre, collocada a la paret de la pronaos de l'Esglsia de Santa Maria in Cosmedin l'any 1632. L'escultura, s del voltant del segle I, representa un rostre mascul amb barba en el qual els ulls, el

nas i la boca estan perforats i buits. Es deia pedra de la veritat, ja que antigament tenia la virtut de mostrar quan una dona havia estat infidel al seu marit. Santa Cecilia in Trastevere La primera esglsia de Santa Ceclia va ser probablement fundada al segle V pel papa Urb I, i dedicada a la mrtir romana . La tradici sost que l'esglsia va ser construda sobre la casa de la santa. El baptisteri d'aquesta esglsia, aix com les restes d'una casa imperial romana, van ser trobats durant unes excavacions realitzades a la Capella de les Relquies. En el snode de l'any 499 del papa Smaco l'esglsia s indicada amb el Titulus Ceciliae. El 22 de novembre del 545, el papa Vigili celebrava el seu sant a l'esglsia, quan un emissari de l'emperadriu Teodora anomenat Antemi Scribone va anar a capturar-lo. El papa Pasqual I va reconstruir l'esglsia lany 822, i va portar les relquies de Santa Ceclia des de la Catacumba de Sant Calixt. Va ser restaurada durant el segle XVIII. Ruta del dia 30 Mat ROMA RENAIXENTISTA

Basilica e Piazza di San Pietro La construcci de l'edifici actual s'inici el 18 d'abril de 1506. El projecte, dirigit per Bramante, consistia en un edifici amb planta de creu grega inscrita en un quadrat i coberta per cinc cpules. Els treballs es van iniciar amb la demolici de la baslica prvia (encarregada per Constant i on suposadament es trobaven les restes de Sant Pere). Bramante va morir el 1514 i els seus successors Rafael, Fra Giocondo da Verona i Antonio da Sangallo varen canviar aquest pla genial; a la seva mort noms s'havia edificat els quatre enormes pilars que havien de sostenir la gran cpula central. Posteriorment, el Papa Pau III va encomanar la direcci de les obres a Miquel ngel, que va reprendre la idea de Bramante de planta en creu grega. El disseny original de Bramante tenia problemes estructurals que varen ser corregits per Miquel ngel. Laportaci ms important de Miquel ngel va ser el disseny de la cpula que es troba just sobre l'altar major i la tomba de l'apstol Pere, la qual malgrat el seu pes sembla surar en l'aire. La configuraci final va ser obra de Maderno, que en va allargar la planta i torn a la creu llatina projectada per Rafael. Durant els treballs l'arquitecte va adonar-se que la cpula quedava en segon terme a causa de la llargada de la planta i va haver de crear la monumental faana principal. Bernini va projectar la immensa plaa ovalada de Sant Pere i les columnates. A sobre d'elles i per tot el permetre de la plaa s'aprecien nombroses esttues de sants i santes de totes les poques i llocs. En total est formada per 296 columnes driques que sostenen esttues de 140 sants. A sobre de la faana de la baslica hi ha les esttues dels 12 apstols, Sant Joan Baptista i, al centre, Jesucrist. Ruta del dia 30 Musei Vaticani Mat

ROMA RENAIXENTISTA Ruta del dia 30 Migdia RADICES MEMORIAE Ara Pacis L'Ara Pacis (Altar de la Pau) s un monument commemoratiu de l'poca de l'Imperi Rom. Es troba al costat del Tiber i va ser construt entre el 13 i el 9 aC per decisi del Senat, en acci de grcies pel retorn de l'emperador August desprs de les seves victorioses campanyes a Hispania i Galia, i la pau que aquest havia imposat. Est dedicat a la deessa de la Pau i aixecat a Roma, al Camp de Mart, on cada any shi havien de sacrificar un molt i dos bous. El material utilitzat s marbre de Carrara, t una planta rectangular d11 x 10 x

4'60 metres i no est cobert. Presenta dues portes: una frontal pel sacerdot oficiant, precedida d'una escalinata, i una altra posterior pels animals que shavien de sacrificar; aquestes portes estaven orientades originalment a l'est i l'oest. Al seu interior, el centre est ocupat per l'ara prpiament dita que s'assenta sobre un pedestal esglaonat. Sempre Sempre la la recordareu! recordareu!

Recently Viewed Presentations

  • Gettysburg, Day 1 - University of Southern Mississippi

    Gettysburg, Day 1 - University of Southern Mississippi

    Leadership Lessons Learned ... loaded with coal and ammunition to be used in future operations down river The Confederate batteries observed the flotilla, lit up the river with flares, and opened up with their cannon Only one ship was lost...
  • Chapter 9 Chemical Bonding I lewis Theory

    Chapter 9 Chemical Bonding I lewis Theory

    Bonding Theories explain how and why atoms attach together explain why some combinations of atoms are stable and others are not why is water H2O, not HO or H3O one of the simplest bonding theories was developed by G.N. Lewis...
  • Navy Localized Messages NRD Nashville CAMPBELL-EWALD CAMPBELL-EWALD ||

    Navy Localized Messages NRD Nashville CAMPBELL-EWALD CAMPBELL-EWALD ||

    was a 69-foot motor boat built in 1906 at South Boston, Mass., by George Lawley and Sons—and inspected by the Navy in the summer of 1917. Records indicate that on 25 July 1917 the Navy concluded an agreement with her...
  • Learning Word Translations

    Learning Word Translations

    WORD TRANSLATIONS NCLT/CNGL Internal Workshop 24 July 2008 NON PARALLEL CORPORA Ankit Kumar Srivastava Does syntactic context fare better than positional context?
  • nameher e namehere Month Year 121 Month Year

    nameher e namehere Month Year 121 Month Year

    Paste Picture Here. message goes here. This should be a sentence or two and possibly include a # that is relevant. message goes here. This should be a sentence or two and possibly include a # that is relevant. message...
  • Exploring and using media and materials prompts This

    Exploring and using media and materials prompts This

    Make sure that there is a wide variety of different joining materials ranging from treasury tags, cello tape, glue and paper lips. This will provide activities to be open ended and it will promote children to adapt their own work...
  • Chapter 11: Chemical Reactions

    Chapter 11: Chemical Reactions

    Section 11.1 - Describing Chemical Reactions. In a chemical reaction, the reactants are written on the left and the products on the right. The arrow that separates them is called yield. Reactants Products. ... FeS + HCl NaOH + Fe...
  • Introduction to Astronomy

    Introduction to Astronomy

    Due to the higher central temperature, the star's luminosity is greater than before… This increased energy production causes the outer part of the star to expand and cool (counterintuitive!)… We now have a very large, cool, luminous star: a "red...